La Vila de Berga a l'edat mitjana: la família dels Berga [Fitxer informàtic]
/ M. Dolors Santandreu i Soler; dirigida per Manuel Riu i Riu
Santandreu i Soler, M. DolorsBarcelona : Universitat de Barcelona, 2006
Dirigida per: Riu i Riu, Manuel. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 2006
1 fitxer electrònic
Programa de Doctorat Poder i Societat a l'Edat Mitjana. Bienni 1993-1995. Bibliografia i fonts. Inclou apèndix documental i gràfic. Apèndix documental en llatí i català.
L'objectiu més important que persegueix aquesta tesi és el coneixement de la vila de Berga a la Baixa Edat Mitjana, des de finals del segle XIV a mitjans del XV. Com a objectiu secundari trobaríem una aproximació a l'estudi dels Berga, una família de la petita noblesa rural catalana que va senyorejar la vila del mateix nom entre els segles XII i XIII. La documentació que ha servit de base per al treball s'ha extret fonamentalment de l'Arxiu de la Parròquia de Santa Eulàlia de Berga. També s'ha consultat documentació d'altres arxius tals com l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'Arxiu Comarcal del Berguedà i l'Arxiu dels Franciscans de Catalunya, entre altres. Els aspectes més importants que es tracten en aquesta tesi són l'estudi del paisatge que envolta la vila, la seva estructura urbana, qui eren els seus pobladors, com es vivia el dia a dia, com s'estructuraven les famílies, quins camins conduïen a la vila i quines activitats econòmiques s'hi portaven a terme. L'estudi de tots aquests aspectes ens ha permès fer un retrat de com era Berga en l'època esmentada: una vila reial situada al Prepirineu, de dimensions mitjanes, de carrers estrets i poques places, poblades per un ampli ventall humà que aniria des dels rics mercaders fins als esclaus, passant per un bon nombre de gent dels oficis més diversos. La vila estava relativament ben comunicada amb l'exterior per camins rals que la unien amb ciutats importants, com Barcelona, i per tota una xarxa de camins secundaris que portaven fins als nuclis poblats més propers. La principal activitat econòmica de Berga baixmedieval era la manufactura de teixits de llana i relacionada amb aquesta trobem un gran nombre de paraires, teixidors, tintorers i sastres. La tesi deixa Berga a mitjans segle XV quan, a les portes de l'Edat Moderna, la vila iniciarà una llarga etapa de decadència de la qual no es recuperarà fins a principis del segle XIX amb la substitució de la manufactura de la llana per la del cotó.
